QUÈ HE APRÈS?

Des del meu punt de vista, nosaltres encara ens trobem en un moment d’inici de la nostra futura professió, simplement tenim un seguit de coneixements que ens permetran conèixer la nostra professió i desenvolupar-nos correctament en ella, però ens manca una elevada experiència. Els coneixements i tot allò que estem aprenent a la universitat únicament són el primer pas, és el fil que ens ajudarà a teixir la nostra vocació, la nostra futura feina. Simplement tenim el primer element, indispensable, òbviament, que ens farà de bastida per la nostra tasca futura.

Després d’aquest període de pràctiques veiem que aquest coneixement s’ha anat començant a teixir, i hem començat a tenir contacte directe amb la nostra professió. Hem pogut veure com serà la nostra tasca professional, com és el dia a dia del nostre lloc de treball, quina és la rutina, les característiques, etc., i el més important, hem pogut aprendre a conèixer com seran els nostres futurs objectes de treball: els alumnes. Hem après estratègies per conèixer-los i saber-los tractar, estratègies per desenvolupar i madura, per tal d’apropar-los a la seva vida futura. Hem après mètodes per desenvolupar-los-hi les competències necessàries per moure’s per la vida. Hem après moltes coses. No obstant això, encara ens queden moltíssimes coses per aprendre i perfeccionar. Aquest a estat únicament un simple contacte, malgrat hagi durat un més, ja que les teves competències com a professional es van adquirint i perfeccionant amb el temps, amb el dia a dia a l’aula, amb els errors i a l’hora d’arreglar-los.

A la vegada, he reflexionat molt sobre què és més important, la qualitat o la quantitat de coneixements apresos pels alumnes. M’he fixat que les professores emfatitzaven molt en els coneixements, sense passar a uns de nous fins que els infants els haguessin interioritzat. A la vegada, això també passava amb les normes, les habilitats i les rutines, on, per exemple, dia a dia els infants havien d’arribar, treure’s l’anorac, penjar-lo, posar-se la bata, seure correctament i passar llista. O a l’hora de marxar, fer-ho a l’inrevés, ordenar la taula i posar la cadira sobre d’aquesta. Vaig poder observar que malgrat passessin molta estona fent aquestes rutines, la professora ho preferia per acostumar-los a que hi ha d’haver un ordre i unes normatives a seguir per a poder realitzar la classe correctament. Des del meu punt de vista, crec que és molt important que els infants tinguin interioritats uns continguts abans no els hi ensenyis d’altres, per tant, crec que no hi ha d’haver un temps establert per treballar una temàtica, sinó que caldria anar-la treballant fins que els alumnes la interioritzesin, i després passar a coneixements més complexos.

De les principals competències com a professional de l’educació, ara mateix crec que em falta molt per adquirir. Malgrat les competències cognitives, és a dir, el coneixement dels continguts de les diverses matèries, les tingui bastant adquirires, les competències metacognitives, és a dir, les relacionades amb la destresa en l’ús de les tècniques, recursos didàctics i metodologies docents, em falten molt per desenvolupar. Si que puc dir que conec tècniques, recursos i metodologies docents, però em falta acabar desenvolupar la seva posada en pràctica, també em falta tenir més facilitat i eficiència a l’hora de poder escollir les tècniques, recursos i metodologies docents depenent de les característiques del meu alumnat. Pel que fa la competència comunicativa, és a dir, l'habilitat i el domini de tècniques i mitjans d'expressió escrita, verbal i corporal per transmetre missatges amb claredat, seguretat i fluïdesa, tampoc la tinc massa adquirida, ja que em costa expressar correctament allò que vull dir, per tal de fer-ho entendre a tot l’alumnat. A la vegada, la competència afectiva tampoc la tinc massa adquirida, ja que malgrat pugui veure les emocions d’un infant, no tinc masses recursos per ajudar-lo. D’altra banda, amb el que si que tinc adquirida és la competència social, ja que des del meu punt de vista tinc capacitat per treballar en equip i socialitzar-me amb la comunitat educativa. També vull remarcar que allò que més em manca només es pot potenciar a partir de la pràctica educativa.

Per això, al moment de realitzar les meves intervencions, he notat que per tal de preparar-les ha estat bastant senzill, ja que no és el primer cop que n’hem realitzat a la universitat, però els problemes els he trobat a l’hora de posar-ho en pràctica. He notat que la temporalització mai és perfecte, ja que sempre et pots trobar entrebancs o quelcom que no permet seguir-la fil per randa. Tanmateix, he vist que costa molt exposar davant de la classe i fer entendre allò que estàs explicant, i a la vegada descobrir que hi ha alumnes que els costa mostrar que no ho han entès. En el meu cas, tots els alumnes em deien que m’entenien, va haver de ser la mestra a través de preguntes qui em descobrís que hi havia un sector de l’aula que anava perdut. A la vegada, a l’hora d’avaluar te n’adones que hi ha moltes variables que modifiquen allò que tu havies predit, que en el cas de les fitxes, no dos alumnes que tinguin una mateixa qualificació, per exemple, tenen els objectius i continguts assolits de la mateixa manera.

Pel meu parer, crec que tinc un ampli ventall de coneixements del desenvolupament dels infants de tot el que ens han ensenyat a la universitat, però malgrat això em falta perfeccionar l’aplicació de tots i cada un d’ells, ja que la realitat a l’aula no és tan idíl·lica que com te la imagines prèviament. 

Per altra banda, pel que fa la meva relació amb el centre, ha estat totalment correcte. Tot l’equip docent ens ha acollit molt bé: ens ha tractat de tu a tu, ens ha aconsellat, ens ha mostrat com funcionava tota l’escola, i fins i tot ens ha demanat la nostra opinió respecte a la vida docent i a la metodologia del centre. Per mi això ha estat força important per tal de sentir-nos bé aquestes setmanes i anar a gust al centre a fer les pràctiques. A més a més, amb la tutora que m’ha tocat també m’ha agradat força. Realitzar la meva futura feina al costat d’una especialista que duu molts anys fent aquesta feina, i que té molta experiència, he pogut aprendre i m’ha pogut orientar sobre aquelles tècniques i recursos que es poden tenir per tal de fer el dia a dia i superar els obstacles que em pugui trobar. Tanmateix, en tot moment em va explicar les problemàtiques dels diferents infants i em va ensenyar estratègies per donar classes. Malgrat això, un aspecte negatiu que vull esmentar és el fet de no respectar la meva temporalització de la les sessions, que això m’ha obligat a prescindir de la última sessió. No obstant això, crec que la nostra relació ha estat fluida i correcta.

En general, vull acabar dient que aquest període de pràctiques m’ha ajudat a realitzar-me com a persona i a madurar com a professional de l’educació. He pogut fer un pas més i una aproximació a la meva futura feina, i això ha estat molt gratificant. A més a més el tracte amb la gran majoria dels meus companys de pràctiques i amb l’equip docent del centre ha estat molt correcte i gratificant.