FITXES I SUPORTS CREATS INICIALMENT

ACTIVITAT 1: Comptem per equips

Preguntes perquè els infants coneguin la importància de saber comptar:

-          Algú sap per què és tan important saber comptar?

-          Quines coses podem comptar?

-          Un equip de futbol quants jugadors té? (fent-los comptar fins a 11)

-          Quants jugadors podrem trobar al camp llavors?

-          Seria just que en un equip hi hagués més jugadors que a l’altre? (fent veure que per saber si hi ha més jugadors a un que a l’altre s’haurà de saber comptant)

-          O els dies del mes, com sabem quin dia és avui? (fent veure que cal saber quants dies han passat per saber quin dia és avui)

-          I si un nen de la classe porta un pastís, com sabem quants trossos hem de fer per a poder-lo repartir en parts iguals?  

Preguntes perquè els infants coneguin perquè s’utilitzen dues xifres i raonament:

-          Com podem veure, a partir del número 9 els números estan compostos per dues xifres, però les dues tenen el mateix valor?

-          (Agafem el 2 i el 11) Com podem veure, tenim el número 2 i el número 11, si els dos “1” fossin unitats, els dos números representarien la mateixa quantitat.

-          Si a un equip hi ha 11 jugadors i a l’altre hi ha 2, seria just? Per tant l’11 és més gran que el 2, no?

-          Els dos “1” de l’11 representen unitats? I l’altre 1 què representa?

-          Fer exemple amb el 12, girant les xifres.

A partir d’aquestes preguntes, intentarem que els infants puguin arribar a aconseguir visualitzar el concepte de desena, sent conscients que és un concepte abstracte i per tant intentar arribar a acostar-nos-hi al màxim, sense aprofundir-hi massa.

ACTIVITAT 2

ACTIVITAT 3

ACTIVITAT 4

EXEMPLES DE FITXES

AVALUACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

QUÈ HE APRÈS?

Des del meu punt de vista, nosaltres encara ens trobem en un moment d’inici de la nostra futura professió, simplement tenim un seguit de coneixements que ens permetran conèixer la nostra professió i desenvolupar-nos correctament en ella, però ens manca una elevada experiència. Els coneixements i tot allò que estem aprenent a la universitat únicament són el primer pas, és el fil que ens ajudarà a teixir la nostra vocació, la nostra futura feina. Simplement tenim el primer element, indispensable, òbviament, que ens farà de bastida per la nostra tasca futura.

Després d’aquest període de pràctiques veiem que aquest coneixement s’ha anat començant a teixir, i hem començat a tenir contacte directe amb la nostra professió. Hem pogut veure com serà la nostra tasca professional, com és el dia a dia del nostre lloc de treball, quina és la rutina, les característiques, etc., i el més important, hem pogut aprendre a conèixer com seran els nostres futurs objectes de treball: els alumnes. Hem après estratègies per conèixer-los i saber-los tractar, estratègies per desenvolupar i madura, per tal d’apropar-los a la seva vida futura. Hem après mètodes per desenvolupar-los-hi les competències necessàries per moure’s per la vida. Hem après moltes coses. No obstant això, encara ens queden moltíssimes coses per aprendre i perfeccionar. Aquest a estat únicament un simple contacte, malgrat hagi durat un més, ja que les teves competències com a professional es van adquirint i perfeccionant amb el temps, amb el dia a dia a l’aula, amb els errors i a l’hora d’arreglar-los.

A la vegada, he reflexionat molt sobre què és més important, la qualitat o la quantitat de coneixements apresos pels alumnes. M’he fixat que les professores emfatitzaven molt en els coneixements, sense passar a uns de nous fins que els infants els haguessin interioritzat. A la vegada, això també passava amb les normes, les habilitats i les rutines, on, per exemple, dia a dia els infants havien d’arribar, treure’s l’anorac, penjar-lo, posar-se la bata, seure correctament i passar llista. O a l’hora de marxar, fer-ho a l’inrevés, ordenar la taula i posar la cadira sobre d’aquesta. Vaig poder observar que malgrat passessin molta estona fent aquestes rutines, la professora ho preferia per acostumar-los a que hi ha d’haver un ordre i unes normatives a seguir per a poder realitzar la classe correctament. Des del meu punt de vista, crec que és molt important que els infants tinguin interioritats uns continguts abans no els hi ensenyis d’altres, per tant, crec que no hi ha d’haver un temps establert per treballar una temàtica, sinó que caldria anar-la treballant fins que els alumnes la interioritzesin, i després passar a coneixements més complexos.

De les principals competències com a professional de l’educació, ara mateix crec que em falta molt per adquirir. Malgrat les competències cognitives, és a dir, el coneixement dels continguts de les diverses matèries, les tingui bastant adquirires, les competències metacognitives, és a dir, les relacionades amb la destresa en l’ús de les tècniques, recursos didàctics i metodologies docents, em falten molt per desenvolupar. Si que puc dir que conec tècniques, recursos i metodologies docents, però em falta acabar desenvolupar la seva posada en pràctica, també em falta tenir més facilitat i eficiència a l’hora de poder escollir les tècniques, recursos i metodologies docents depenent de les característiques del meu alumnat. Pel que fa la competència comunicativa, és a dir, l'habilitat i el domini de tècniques i mitjans d'expressió escrita, verbal i corporal per transmetre missatges amb claredat, seguretat i fluïdesa, tampoc la tinc massa adquirida, ja que em costa expressar correctament allò que vull dir, per tal de fer-ho entendre a tot l’alumnat. A la vegada, la competència afectiva tampoc la tinc massa adquirida, ja que malgrat pugui veure les emocions d’un infant, no tinc masses recursos per ajudar-lo. D’altra banda, amb el que si que tinc adquirida és la competència social, ja que des del meu punt de vista tinc capacitat per treballar en equip i socialitzar-me amb la comunitat educativa. També vull remarcar que allò que més em manca només es pot potenciar a partir de la pràctica educativa.

Per això, al moment de realitzar les meves intervencions, he notat que per tal de preparar-les ha estat bastant senzill, ja que no és el primer cop que n’hem realitzat a la universitat, però els problemes els he trobat a l’hora de posar-ho en pràctica. He notat que la temporalització mai és perfecte, ja que sempre et pots trobar entrebancs o quelcom que no permet seguir-la fil per randa. Tanmateix, he vist que costa molt exposar davant de la classe i fer entendre allò que estàs explicant, i a la vegada descobrir que hi ha alumnes que els costa mostrar que no ho han entès. En el meu cas, tots els alumnes em deien que m’entenien, va haver de ser la mestra a través de preguntes qui em descobrís que hi havia un sector de l’aula que anava perdut. A la vegada, a l’hora d’avaluar te n’adones que hi ha moltes variables que modifiquen allò que tu havies predit, que en el cas de les fitxes, no dos alumnes que tinguin una mateixa qualificació, per exemple, tenen els objectius i continguts assolits de la mateixa manera.

Pel meu parer, crec que tinc un ampli ventall de coneixements del desenvolupament dels infants de tot el que ens han ensenyat a la universitat, però malgrat això em falta perfeccionar l’aplicació de tots i cada un d’ells, ja que la realitat a l’aula no és tan idíl·lica que com te la imagines prèviament. 

Per altra banda, pel que fa la meva relació amb el centre, ha estat totalment correcte. Tot l’equip docent ens ha acollit molt bé: ens ha tractat de tu a tu, ens ha aconsellat, ens ha mostrat com funcionava tota l’escola, i fins i tot ens ha demanat la nostra opinió respecte a la vida docent i a la metodologia del centre. Per mi això ha estat força important per tal de sentir-nos bé aquestes setmanes i anar a gust al centre a fer les pràctiques. A més a més, amb la tutora que m’ha tocat també m’ha agradat força. Realitzar la meva futura feina al costat d’una especialista que duu molts anys fent aquesta feina, i que té molta experiència, he pogut aprendre i m’ha pogut orientar sobre aquelles tècniques i recursos que es poden tenir per tal de fer el dia a dia i superar els obstacles que em pugui trobar. Tanmateix, en tot moment em va explicar les problemàtiques dels diferents infants i em va ensenyar estratègies per donar classes. Malgrat això, un aspecte negatiu que vull esmentar és el fet de no respectar la meva temporalització de la les sessions, que això m’ha obligat a prescindir de la última sessió. No obstant això, crec que la nostra relació ha estat fluida i correcta.

En general, vull acabar dient que aquest període de pràctiques m’ha ajudat a realitzar-me com a persona i a madurar com a professional de l’educació. He pogut fer un pas més i una aproximació a la meva futura feina, i això ha estat molt gratificant. A més a més el tracte amb la gran majoria dels meus companys de pràctiques i amb l’equip docent del centre ha estat molt correcte i gratificant.     

APRENENTATGE DE LES LLETRES I L’OTOGRAFIA

Un projecte de l’escola que volia deixar constància en el meu blog és la manera en la qual els infants van aprenent les lletres i l’ortografia. Aquest aprenentatge es duu a terme a partir d’un projecte basat en els contes, contes en els quals les protagonistes són les vocals i cada setmana es van introduint noves consonants.

La mestra de la biblioteca treballa aquest projecte amb les dues classes de primer. Per treballar-lo, al costat de la porta de l’escola trobem una caseta de fusta, la casa de les vocals, i cada setmana hi apareixen nous elements. Aquests nous elements desperten la curiositat i l’atenció dels infants, que esperen a que arribi dilluns per fixar-s’hi i explicar a la classe què han vist de nou a la caseta. Seguidament, un cop són a l’aula, ve la mestra de la biblioteca i a partir de la descoberta, és a dir, a partir de preguntes, fa captar l’atenció dels infants de cara a l’explicació del conte posterior.

Després de fer les preguntes, la mestra inicia l’explicació del conte, un conte també basat en la descoberta, on es pregunta com els infants creuen que seguirà la història per tal de tenir-los interessats i atents. Entre tots acaba creant-se el resultat final de la història. A la vegada, cada vegada que els infants contesten correctament una pregunta, se’ls dóna un gomet com a recompensa.

Finalment, entre tots busquen paraules en les quals apareguin les consonants presentades en el conte d’aquella setmana, i de la mateixa manera, es va donant un gomet a cada infant que l’encerti. Ja per acabar fan una fitxa on s’escriuen aquestes paraules que s’han anat anomenant.

Des del meu punt de vista, aquesta activitat és molt fructífera per els infants i fa ús d’una metodologia molt innovadora que aconsegueix tenir motivats als nens i nenes de l’aula i aprendre a la vegada que es diverteixen. Crec que seria molt interessant  tenir en compte aquesta experiència per introduir-la a molts centres en els quals l’aprenentatge de les lletres i l’ortografia es fa de forma molt mecànica i monòtona. 

CANVIS I MODIFICACIONS

            La classe de Primer B ha realitzat totes i cada una de les sessions de la Unitat Didàctica un dia abans que la classe de Primer A. Per aquest motiu, hem pogut modificar aquelles dificultats i allò que crèiem convenient per a poder aplicar les sessions millorades a l'altra classe. Per aquest motiu, tot seguit faré una llista de les modificacions que hem cregut convenients per a millorar la Unitat Didàctica.

Primera sessió:

            A la primera sessió, la única modificació que hem realitzat ha estat a l'hora de comptar objectes. Els objectes de l'aula que havíem de comptar distreien molt als infants, i jugaven amb ells; per aquest motiu, hem decidit comptar unes cartolines amb forma de cercle per a poder realitzar correctament l'activitat. Tal i com prevèiem, aquesta modificació ha millorat la gestió de la sessió. 

Segona sessió:

            Durant aquesta sessió, la única modificació que hem realitzat ha estat el nombre d'alumnes per grup de treball. Després de l'experiència de la classe de Primer B i sabent que els nens i nenes d'aquesta escola els costa treballar correctament en grup, hem modificat el nombre dels grups de treball a la classe de Primer A i hem treballat en parelles. D'aquesta manera el treball ha estat més eficient i cooperatiu.

Tercera sessió:

            A la tercera sessió hem realitzat dues grans modificacions per a poder-la aplicar correctament a l'altra aula. En primer lloc, hem vist que als alumnes els costava relacionar el fet de comptar llapis, i després de saber quants n'hi ha, fer el comptatge amb les respectives eines. És a dir, els infants el que feien era comptar llapis i després comptar els taps o les peces de Lego de manera aïllada, sense arribar a establir una relació entre allò que comptaven i l'eina com a recurs de comptatge. Per aquest motiu, a l'hora d'adaptar l'activitat a l'aula de Primer A, hem decidit que l'eina de comptatge fos l'objecte que havien de comptar per tal d'evitar confusions i permetre que l'activitat es realitzés amb èxit. Dit d'una altra manera, els nens i nenes havien de comptar peces de Lego i taps.

            D'altra banda, hem hagut de reconstruir la fitxa i eliminar l'apartat de dibuix, ja que com he esmentat anteriorment, el comptatge s'ha fet directament amb les eines de comptatge i la seva representació ja estava dibuixada a l'apartat de “representació”.

Quarta sessió:

Als nens i les nenes de la classe de Primer B els va costar molt realitzar la fitxa, ja que no disposaven de cap exemple per realitzar l’activitat en aquesta. A la vegada, vam poder observar que no hi havia manera que els infants entenguessin el full extra, el de les sumes. D’aquesta manera vam modificar la fitxa de tal manera que a una banda hi havia tres operacions en les quals els infants veien el nombre i havien de representar-lo amb bossetes i taps i escriure quantes desenes i unitats el formaven; i a l’altra banda trobàvem tres operacions més en les quals els infants havien d’escriure quantes bosses i quants taps hi havia representats, escrivint també el nombre de desenes i unitats que formaven  aquesta representació. En ambdós casos, la primera operació és una operació d’exemple perquè els infants entenguin millor l’exercici. D’altra banda, el full de les sumes l’hem suprimir a l’hora de fer la sessió quatre a la classe de Primer A.

Cinquena sessió:

L’únic entrebanc que va trobar la classe de Primer B durant aquesta sessió van se problemes amb la connexió de la xarxa Wi-Fi dels portàtils de l’escola. Per tal d’evitar aquesta problemàtica vaig provar la connexió dels ordinadors abans de realitzar la sessió, d’aquesta manera em vaig assegurar que aquesta connexió no seria un entrebanc per a poder realitzar la sessió correctament.  

POSADA EN PRÀCTICA DE LES SESSIONS

SESSIÓ 1:

Com ha anat?

            La sessió va amb una mica de retard, ja que durant la sessió anterior els nens i nenes estaven realitzant feines endarrerides i els va costar força estona recollir-ho tot. Per començar, la mestra va explicar als infants que durant les properes dues setmanes la professora que realitzaria les classes de matemàtiques seria la que estava realitzant les pràctiques. Això va engrescar als infants, ja que per ells era quelcom nou i diferent al seu dia a dia.

            Després d'aquesta breu presentació, jo els vaig introduir la temàtica de la Unitat Didàctica que realitzaria, exposant que aprendrien a comptar fins a nombres molt i molt alts per tal de cridar la seva atenció i motivar-los a participar-hi activament. A la vegada, també els vaig demanar que comptessin tots junts fins al nombre on poguessin arribar, i em va sorprendre la gran quantitat de nombres que coneixien. Malgrat això, la professora ja em va informar que recitant en coneixien molts, però que representar-los els costava molt i molt més.

            Seguidament vam comptar alumnes, és a dir, anaven sortint un a un a la pissarra i se'ls anava entregant els nombres del 1 al 9. Això els va motivar molt ja que ells eren els protagonistes.  A més a més, a continuació els alumnes que no havien sortir a la pissarra van anar creant nombres de dues xifres a partir d'aquelles que subjectaven els seus companys. Un altre aspecte que em va sorprendre és que els alumnes tenien coneixença que amb dos números, el nombre de dues xifres més gran que podem representar és aquell que conté la xifra més gran a les desenes.

            Ja per acabar, els nens i les nenes van fer grups de quatre ells sols i van començar a comptar cercles amb el mètode de les bossetes (a cada bosseta hi introduïm deu cercles, i per això cada bosseta equival a una desena). Aquesta darrera activitat els va motivar ja que era molt manipulativa. 

Dificultats i entrebancs:

            Malgrat penso que aquesta sessió ha anat força bé, m'he trobat algun entrebanc o dificultat a tenir en compte per a una propera vegada. En primer lloc podem dir que als alumnes els costava treballar correctament de manera manipulativa, ja que diariament treballen amb el llibre i no estan acostumats a aquesta metodologia. A la vegada, com que normalment treballen individualment, he notat forces dificultats per tal de treballar en grup de manera cooperativa.

            Seguint la mateixa línia, a l'hora de treballar manipulativament en grups, he pogut observar que hi havia molt de soroll  que dificultava la comunicació i alterava el ritme de treball de la classe.

            Per altra banda, el fet de començar amb retard l'activitat no ha permès incloure la reflexió final per tancar i concloure adequadament l'activitat.

Com es pot millorar?

            Després d'aquesta experiència, crec que per millorar aquesta sessió caldria, en primer lloc, començar puntualment per tal de poder seguir adequadament la temporalització presentada.

            A la vegada, si als alumnes els costa treballar en grup i de forma manipulativa perquè no estan acostumats a aquestes metodologies, caldria dedicar un cert temps a explicar com treballar d'aquesta manera adequadament i establir un seguit de normes que caldria tenir en compte per no alterar el ritme i la dinàmica de treball. Per exemple hauríem de tenir en compte que tots els membres del grup han de participar per tal que el resultat final sigui correcte; o utilitzar el recurs del semàfor per tal de controlar el soroll de l'aula.

SESSIÓ 2:

Com ha anat?

            La segona sessió va començar fent una presentació del projecte que es fa a l'escola de recollida de taps per ajudar a diferents infants malalts i amb pocs recursos per pagar la seva medicació o les eines de suport que requereixen. Això va motivar als infants a comptar els taps per saber de quants en disposem per aquesta obra benèfica.

            Seguidament, els alumnes s'han posat en parelles (que he escollit jo barrejant els infants per nivell de rendiment amb la finalitat que s'ajudin els uns als altres) i hem repartit una bossa amb diversos taps per a cada una de les taules (una taula per cada parella). Després hem explicat que primerament el que havien de fer era comptar quants taps podíem trobar dins la bossa, i així ho han fet.

            A continuació hem preguntat als infants quines són les dificultats que han trobat a l'hora de  comptar els taps. Mentre anaven exposant-les, han dit que en moltes ocasions, al tenir tants taps,  es descomptaven, i això ens ha servit per introduir l'ús del mètode de les bossetes.  Els hi hem exposat que utilitzar les bossetes a l'hora de comptar els facilitaria la feina i evitaria que es descomptessin. Per aquest motiu, hem repartit les bossetes a cada parella per a poder-ho fer seguint aquest mètode. A la vegada hem explicat la fitxa i ells l'han omplert basant-se amb la quantitat de taps que posseïen.

            Finalment, per falta de temps, no s'ha pogut fer la suma final a la pissarra, i la sessió ha quedat una mica incompleta. 

Dificultats i entrebancs:

            Durant aquesta sessió hem pogut trobar diverses dificultats. En primer lloc, i seguint la dinàmica de l'activitat anterior, podem dir que els costa molt treballar en grup i mantenir el silenci en una activitat manipulativa. A més a més, en moltes ocasions hem pogut observar que el membre de la parella que tenia menys dificultats feia l'activitat i deixava que l'altre la copies per acabar abans.

            D'altra banda, a l'hora de realitzar la fitxa els infants han trobat dificultats a l'hora de representar les bossetes i els taps. Les més repetides han estat:

-                        -   Dibuixar la bosseta amb el nombre total de taps dins i els sobrants a l'apartat de taps.

                              -    Dibuixar la bosseta amb 10 taps i a l'apartat de taps tants taps com hi havia.

          Malgrat això, a les fitxes han sortit resultats tan positius perquè s'ha anat explicant als nens i nenes els errors perquè els anessin corregint ells mateixos.

            Un altre entrebanc, de nou, ha estat la temporalització. El temps se'ns ha tirat a sobre i no s'ha pogut concloure l'activitat amb la suma final del nombre de taps que posseíem.

Com es pot millorar?

            Pel que fa a la dinàmica de treball manipulatiu i en grup, ja he exposat anteriorment les millores que crec necessàries per a realitzar. A la vegada, cal dir que d'una activitat a l'altre no les he pogut aplicar ja que les dues han estat seguides i no he tingut temps per a fer la reflexió entre una i altra.

            D'altra banda, per a poder solventar les diferents dificultats que els nens i nenes s'han trobat a l'hora de realitzar la fitxa, crec que seria necessari fer més exemples entre tots, en els quals els nens i nenes sortissin a la pissarra a comptar i a omplir la fitxa amb ajut de la resta de nens de la classe.

SESSIÓ 3:

Com ha anat?

            Aquesta sessió, seguint el fil de les altres dues, també ha començat amb retard. Al començar, hem comentat als infants que durant aquesta sessió seguiríem comptant amb les bossetes, com havíem fet en les sessions anteriors, però que també introduiríem un nou mètode de comptatge, el Lego.

            Després de la presentació, hem organitzat la classe en parelles i hem començat a explicar la fitxa que duríem a terme durant la sessió. Un com explicada i exemplificada, hem repartit safates amb Lego a la meitat de les parelles, i safates amb bossetes i taps a l'altra meitat.

            Com que aquesta activitat l'hem començat amb retard, no ha donat temps a que els infants realitzessin els dos racons, només ha donat temps de realitzar-ne un. Per aquest motiu, després del pati hem reprès l'activitat fent el racó que a cada nen li faltava.

Dificultats i entrebancs:

            Aquesta activitat s'ha realitzat bastant correctament, ja que els infants ja tenien bastant mecanitzada la dinàmica de comptar amb taps i bossetes i han entès molt ràpidament la de comptar amb peces de Lego.

            Malgrat això, a l'hora de representar les torres de deu peces de Lego (torres que representaven una desena), hem pogut observar que molts infants els costava representar 10 peces a la torre, ja que es descomptaven i en posaven de més o de menys.

Com es pot millorar?

            Per a poder millorar aquesta dificultat és imprescindible demanar als infants que revisin els dibuixos tranquil·lament i tornant a comptar totes i cada una de les peces que componen les torres de Lego.

SESSIÓ 4:

Com ha anat?

            El dia que havia de realitzar aquesta sessió, no vaig poder fer-la, ja que els infants havien d’acabar una feina molt important de català. Per aquest motiu, vaig perdre un dia de la meva temporalització i vaig haver de fer-la a l’hora que estava programada la sessió 5.

            Al començar l’activitat, vam explicar la primera fitxa (representar amb bossetes i taps un nombre esmentat) amb exemplificacions fetes pels mateixos nens i nenes a la pissarra. Després d’explicar la fitxa, els infants la van realitzar individualment.

            A mesura que aquests anaven acabant, ens la duien perquè la corregíssim i a la vegada, quan estava tota correcta, els hi explicàvem l’altra part. D’aquesta manera, intentàvem que els infants no es fessin un embolic entre ambdues consignes.

Dificultats i entrebancs:

            Després de realitzar aquesta activitat, puc dir que estic molt contenta del resultat, ja que els infants han entès a la perfecció allò que havien de fer i ho han fet quasi tots correctament i sense ajuda.

            Malgrat això, puc dir que no tenia previst que alguns acabessin tan ràpid la feina, i no he tingut en compte de programar alguna altra activitat per aquells que els hi ha sobrat bastant temps (han acabat fent feines pendents que tenien a la guixeta).

Com es pot millorar?

            Per a properes ocasions, es podria preparar una fitxa una mica més complicada (per exemple que s’inventessin ells el número i el representessin) perquè la fessin aquells alumnes que acabessin abans, així no hauríem d’omplir aquest temps amb activitats d’altres matèries.

SESSIÓ 5:

Com ha anat?

            Com que la sessió 4 la vaig realitzar en el moment que tocava aquesta sessió, la sessió 5 l’he hagut de realitzar en el moment que tocava fer la sessió extra. Aquesta sessió ha començat repartint els ordinadors. Per tal que els alumnes els poguessin anar a buscar, la professora preguntava una operació de càlcul mental i ells si la responien bé els podien agafar. M’he adonat que cada nen té un ordinador assignat (marcat amb números) i ells es fan responsables de la seva cura.

            Un cop tots els tenien, els han encès a la vegada i se’ls ha donat la consigna perquè entressin a la carpeta on es trobava el joc i comencessin a jugar. Mentre ells jugaven, les professores ens passejàvem per l’aula observant si tots ells jugaven correctament i anàvem donant indicacions.

            Ja per acabar, tots han apagat el seu ordinador i l’han deixat al seu lloc corresponent.

           

Dificultats i entrebancs:

            En aquesta activitat no hem trobat cap dificultat ni cap entrebanc, tots els alumnes han jugat en silenci i de manera adequada sense molestar als altres.

SESSIÓ EXTRA:

Com que un dia dels que la temporalització marcava que s’havia de fer una sessió no es va poder realitzar, vam haver d’utilitzar el dia de la sessió extra per a poder realitzar la sessió que faltava. Des del meu punt de vista, això ha estat força negatiu ja que es va prometre als infants que si feien totes les sessions correctament i es portaven de forma adequada, se’ls permetria fer una sessió de premi, la qual no s’ha pogut realitzar per manca de temps. Crec que com a futurs mestres, hem de tenir en compte que no es pot dir alguna cosa als infants i després no complir-la, ja que ells acabaran desconfiant de la seva figura referent, la figura del professor o professora.

AVALUACIÓ

L’avaluació que realitzarem d’aquesta UD es basarà en l’avaluació continuada de l’evolució dels infants, basant-nos en la seva Zona de Desenvolupament Real, així com de l’actitud que mostren respecte aquestes activitats. A la vegada, també s’avaluarà si aquests alumnes arriben a assolir els objectius plantejats a priori. L’informe final que emetrem de cada un dels alumnes serà únicament orientatiu, ja que els aprenentatges dels nombres de dues xifres tenen continuïtat durant tot el Cicle Inicial.

A més a més, també farem una avaluació continuada de la posada en pràctica de l’activitat per part de la mestra, és a dir, per part nostra, per tal de veure quins han estat els errors i fer una autocrítica per a poder modificar allò que creguem oportú per millorar la propera vegada.

Sessió 1 Activitat d’exploració	Amb nens de 1r fer un KPSI regular és molt complicat, ja que no tenen les habilitats lectores prou desenvolupades. Per això, tractant-se d’una avaluació inicial, serà a nivell de grup. Ens interessa saber com d’aprop estan d’entendre el concepte de valor posicional (la xifra 1 no és el mateix si està a la última posició que si està a la primera), i el concepte de desena. Això no ens servirà tant per avaluar els nens, com per adequar, si s’escau, la resta de la UD als coneixements i potencials dels alumnes.
Sessió 2 Activitat d’introducció	Aquestes activitats s’avaluaran a partir dels resultats escrits que hauran produït els alumnes. Apart, portarem a terme un treball d’observació, per comprovar quins són els recursos que utilitzen els alumnes per a resoldre les diferents situacions. De nou, no es tracta de puntuar la evolució de cadascún d’ells, sinó de ser conscients de com s’estan assolint els conceptes i quin ús en fan els alumnes, per tal de poder redireccionar els nostres esforços segons les seves necessitats.
Sessió 3 Activitat d’estructuració
Sessió 4 Activitat d’estructuració
Sessió 5 Activitat d’aplicació	Per tal d’avaluar aquesta activitat ens basarem en el registre guardat a l’ordinador de cada infant on ens informi del nombre d’intents, del temps que triguen en resoldre-la, etc.
Sessió extra	En aquesta sessió avaluarem a partir de la observació la capacitat de comptar dels infants i el seu interès i motivació per a la realització de l’activitat.

Tot seguit adjunto la rúbrica d’avaluació de cada un dels alumnes:

RÚBRICA D’AVALUACIÓ DELS ALUMNES Alumne/a: .........................................................
Criteris d’avaluació (relacionats amb objectius i continguts)			1	2	3	4	5
CON CEP TUAL	Coneix els nombres fins el 20 i és capaç de comptar.
	Coneix la importància de l'ús dels nombres de dues xifres.
CON CEP TUAL	És capaç de relacionar una bossa amb 10 taps.
	Sap relacionar el nombre natural amb la seva representació amb taps i bosses.
PROC CEDIM ENTAL	És capaç de treballar amb diferents eines de comptatge.
	Sap escollir l'estratègia de càlcul adequada per resoldre les problemàtiques.
PROC CEDIM ENTAL	Sap utilitzar adequadament el suport digital i les eines TIC.
	És capaç de realitzar raonaments matemàtics.
ACTITU DINAL	Mostra interès per realitzar les diferents activitats.
	Col·labora amb els companys per tal de resoldre les activitats.
ACTITU DINAL	Coopera adequadament amb els altres membres del grup.
	Té una actitud oberta i receptiva per aprendre.
ACTITU DINAL	Mostra interès per cercar raonaments matemàtics.
	Té capacitat de treball autònom.
Tot seguit adjunto la rúbrica d’avaluació de la Unitat Didàctica: RÚBRICA D’AVALUACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA Criteris d’avaluació 1 2 3 4 5 CONTIN GUTS S’han assolit els objectius plantejats?  S’han treballat els continguts esmentats? ADEQU ACIÓ La metodologia emprada ha estat l’adequada? Les activitats eren les adequades per l’edat i el nivell de desenvolupament dels infants? ACTI TUDS Els infants han gaudit de les activitats? Els infants estaven prou motivats per realitzar-les? El grup classe ha seguit les activitats adequadament?