EL CATALÀ A L’ESCOLA

EL CATALÀ A L’ESCOLA

A la primera escola de pràctiques a on vaig estar, la major part dels alumnes eren d’origen immigrant, la majoria eren d’origen marroquí. Malgrat això, la seva integració i preocupació per aprendre la nostra llengua era força elevada, la gran majoria d’alumnes de Cicle Inicial entenien el català i el parlaven. D’altra banda, aquest any m’he trobat en una escola on la major part dels alumnes són fills de pares i mares immigrants d’arreu de l’Estat Espanyol, i la llengua que utilitzen a casa seva és el castellà. A la vegada, hi ha uns quants alumnes que no entenen massa bé el català, i que no el saben parlar. Això em fa pensar en el fet que aquest sector de població creu que no és imprescindible aprendre el català ja que amb la seva llengua ja es poden comunicar. D’altra banda, en l’escola on vaig assistir jo de petita la llengua vehicular era el català, i la meva llengua materna i paterna i de relació amb amics i familiars també ho era. Però jo (i la resta de companys en la mateixa situació que jo) des d’educació infantil ja ens podíem considerar bilingües, ja que enteníem i parlàvem en català i castellà amb fluïdesa.

Tot això em fa pensar en què hagués passat si s’hagués aplicat la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (també denominada llei Wert), que pretenia imposar dues línies d’escolarització a Catalunya, una en català i una en castellà. Si aquests alumnes d'escoles on la llengua vehicular és el català a Primer de Primària no el parlen i en prou feines l'entenen, què passarà si l'escolarització fos íntegrament en castellà (a excepció de dues hores a la setmana en les quals fessin classe de català)? Tindríem molts escolars arreu de Catalunya que sortirien de l'escolarització obligatòria sense conèixer la llengua de la seva regió.

Amb això, els ministres que imposen lleis educatives i viuen a centenars de quilòmetres d'aquí ens demostren que no coneixen la realitat en la qual viu el poble català, i menys en la qual es troba l'educació de les llengües a Catalunya. I això em fa pensar en la legitimitat que poden tenir a l'hora d'opinar sobre les nostres lleis educatives.

IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES

IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES

          En moltes ocasions no tenim en compte la importància de la implicació de les famílies dins la vida escolar del centre. Avui, per exemple, estàvem fent lectura amb els infants i cada alumne havia de llegir el llibre de lectura que li tocava en veu alta davant meu. La sensació que m'ha donat aquesta pràctica és que la lecto-escriptura és quelcom que no pot quedar reduït únicament a horaris escolars. A més a més, sol coincidir que aquells alumnes que més els costa llegir són aquells que t'expliquen que a casa seva no llegeixen mai per falta de temps dels pares, perquè no tenen llibres a casa, o simplement perquè no els agrada. Crec que és imprescindible que des de casa s'introdueixi als infants l'hàbit de llegir dia rere dia, fent-los mostrar interès i importància per aquest acte. A la vegada, també cal que els pres i les mares també llegeixin per tal de fer d'exemple pels seus fills.

          També vull esmentar que és imprescindible que els aprenentatges de l'escola en general cal que tinguin una continuïtat a la llar. Per exemple, podem extrapolar aquesta implicació tant a l'hora de fer deures, als quals moltes famílies no els donen importància, o a l'hora d'ensenyar als nens i nenes a aprendre la llengua catalana, que en molts casos no veiem en cap moment aquesta implicació.

DEFENSEM LA CULTURA

DEFENSEM LA CULTURA

L’escola ha de ser un espai perquè els alumnes aprenguin allò imprescindible per a poder moure’s autònomament per la seva futura vida. A la vegada, és un espai de transmissió de valors, normes i trets culturals d’una nació o cultura determinada.

Durant aquest període intensiu de pràctiques, me n’he adonat que a l’aula treballen la festa anglosaxona de “Halloween” com si fos una festivitat arrelada a la cultura catalana, i fins i tot els infants parlen del “Halloween” com si fos la festa que els catalans celebren la nit del 31 d’octubre, la nit de la Castanyada, deixant de banda aquesta festivitat com si fos quelcom estrany que va desapareixent al llarg del temps.

A més a més, la professora no exposa res al respecte d’aquesta pèrdua cultural, i els infants ho veuen com una normalitat. Des del meu punt de vista, és necessari conèixer festivitats i trets típics d’altres cultures, i més en el món multicultural en el que vivim, però a la vegada no hem de permetre que aquestes festivitats facin desaparèixer les pròpies de la nostra pròpia cultura.

Des del meu punt de vista, crec que és molt recomanable explicar la festivitat de “Halloween” a la classe d’anglès, com a curiositat d’una de les cultures en les quals es parla aquesta llengua estrangera, però mai en podem parlar com si fos un tret arrelat a la nostra.

RETALLADES QUE SEMPRE AFECTEN ALS MATEIXOS

RETALLADES QUE SEMPRE AFECTEN ALS MATEIXOS

          Durant els diferents Pràcticums que he anat realitzant al llarg de la carrera, fins aquest moment, sempre he estat en aules de Cicle Superior, concretament de sisè de Primària. Per aquest motiu, aquest any en el qual em trobo en una classe de Cicle Inicial, de primer de Primària, he pogut observar un canvi radical.

          Un dels aspectes que més m'han cridat l'atenció d'aquest canvi ha estat l'elevat nombre d'hores que destinen al treball de les hàbits (posar-se la bata, escriure la data i el nom, ordenar les safates de colors i les taules, etc.), ja que a Cicle Superior aquesta rutina ja la tenien molt més arrelada.

          D'altra banda, durant aquestes pràctiques he pogut observar de primera mà el mal que fan les retallades a les escoles públiques per la manca de recursos econòmics, que es repercuteixen en els humans, materials i temporals.

          Podem veure dia a dia que el centre té un elevat nombre d'alumnes amb problemes rellevants que no poden ser atesos per aquest, i que des de casa no se'ls pot donar suport per falta de recursos econòmics. Per exemple, hi ha un alumne que no domina la llengua vehicular del centre (el català) ni l'altra llengua oficial a Catalunya (el castellà). Això dificulta la seva integració dins del grup classe, ja que si no té un professor de reforç que estigui per ell a tota hora, no pot participar en les activitats. Malgrat que el centre té servei d'aula d'acollida, aquest alumne passa escasses hores allà per falta de personal docent.

          A més a més, també podem trobar molts més casos de dificultats entre els alumnes del centre que estan totalment desateses, com per exemple (a la meva classe) un cas d'hiperactivitat o diverses problemàtiques en la lecto-escriptura de diferents alumnes. Per tal d'atendre a aquestes dificultats, el centre només disposa d'una aula d'acollida, del servei del CEP (servei extra-escolar d'ajuda a la lecto-escriptura) i del servei d'Educació Especial. Malgrat això, els casos que poden agafar en cada un dels serveis són molt escassos, i en cap cas poden tenir un alumne en més d'un d'aquests serveis.

          Això m'ha fer reflexionar molt sobre el mal que estan causant les retallades en l'educació dels nens i les nenes del nostre país, i a la vegada, el mal que faran a la futura societat, composta per tots aquests alumnes que a dia d'avui es troben a les nostres aules. A la vegada, també em fa pensar sobre la injustícia que envolta el nostre país, i la manera tan poc equitativa en la qual està repartida la riquesa. Sempre els més vulnerables reben els danys, i els més forts els que surten il·lesos.

NENS SENSE LLIBRE, NENS INVISIBLES

NENS SENSE LLIBRE, NENS INVISIBLES

          Dins de l'aula podem trobar diversos alumnes que no duen el material correcte, en concret m'he fixat en el cas de dos alumnes que no duen el llibre de les diferents assignatures. El fet de no dur-los significa que a l'escola no poden seguir la classe amb normalitat ni fer les activitats del dia a dia. A la vegada, la professora no té en compte aquests alumnes a l'hora de programar, simplement quan els alumnes fan activitats del llibre, dóna jocs o fitxes a aquests dos infants, sense cap lògica curricular ni pedagògica, simplement per tenir-los entretinguts. 

          Això fa que aquests alumnes, que coincideixen amb aquells a qui més els costa assimilar els aprenentatges degut principalment pel context social i familiar en el qual es troben immersos, no tinguin tantes oportunitats, i encara es distancien més dels seus companys de l'aula com a conseqüència de diferents aspectes en els quals s'hi veuen involucrats per causes externes a ells. 

          Per tal de solucionar aquests problemes, crec que seria imprescindible tenir en compte a aquests alumnes a l'hora de programar les diferents sessions, ja que el context que els envolta no l'han escollit ells, i tenen el mateix dret que els altres d'estar involucrats i integrats dins l'aula. 

EL CATALÀ A L’ESCOLA: IMPOSAR O DIFONDRE EL SEU ÚS

EL CATALÀ A L’ESCOLA: IMPOSAR O DIFONDRE EL SEU ÚS

          És obvi que l’escola ha de ser un lloc on es promogui l’ús de les llengües pròpies d’un país, regió o comunitat, en el nostre cas, hem de fomentar l’ús de la llengua catalana. No podem perdre part del nostre patrimoni cultural, de les nostres arrels; la diversitat lingüística és una riquesa que ha de se objecte d’especial respecte i protecció. Per això, és imprescindible poder-la salvaguardar i evitar que quedi en l’oblit, ja que en molts pobles o barris de les grans ciutats és una llengua vulnerable ja que no se’n fa ús més enllà de l’espai escolar.

          Malgrat això, avui la mestra de la classe a on estic realitzant el Pràcticum IV ha contestat dient “Aquí parlem en català!” de manera imperativa a un comentari en llengua castellana d’un dels seus alumnes.  Des del meu punt de vista, és molt important fomentar l’ús de la llengua catalana a les nostres aules, però aquest foment no s’ha de basar en una imposició, ja que això pot provocar el rebuig d’aquesta llengua per part dels alumnes que més els costa ja que no la practiquen a casa. Pel contrari, la potenciació del seu ús s’ha de basar en fer entendre als infants la importància de conèixer la llengua de la regió, la importància de dominar diferents llengües per la riquesa cognitiva que pot aportar. A la vegada, també s’ha d’expressar una estima i una curiositat per la seva llengua materna o paterna, ens hem d’aproximar i respectar-la, ja que únicament així ens respectaran la nostra.

          Ja per acabar vull remarcar la importància de percebre el plurilingüisme com una riquesa cognitiva, ja que et permet potenciar la capacitat de traducció simultània i l’alternança de llengües, tant com una riquesa cultural, ja que et pots nodrir dels aspectes positius que et poden aportar les altres cultures, aproximant-te de manera respectuosa.